dilluns, 27 d’abril del 2009

Manifest del 1r de Maig a Molins

Els nombres canten. Mai al món hi havia hagut tants pobres com avui. I mai al món tanta riquesa s’havia acumulat en tan poques mans.

El sistema neoliberal dominant ha fracassat com a model universal de desenvolupament. La càrrega del deute extern de dotzenes de països és insostenible, doncs els està prenent els recursos que necessiten per generar el seu desenvolupament econòmic i social. Aquest sistema ha resultat també una concentració cada vegada més gran de poder econòmic, polític, tecnològic i institucional, i en el control d’aliments i d’altres recursos bàsics, a les mans d’un reduït nombre de corporacions transnacionals i institucions financeres . Un sistema que situa el creixement per sobre de qualsevol altre objectiu, fins i tot el benestar de les persones, destrueix les economies enlloc de regenerar-les, explotant el temps, treball i sexualitat de les dones. Incentiva al capital a externalitzar els costos socials i mediambientals. Genera creixement sense augmentar els llocs de treball, deroga els drets de les treballadores i treballadors i ataca el paper dels sindicats. Per últim, porta a una distribució desigual en l’ús dels recursos naturals entre i dins dels països, el que genera un apartheid social, alimenta el racisme, el conflicte civil i la guerra, i ataca els drets dels pobles."

El capitalisme produeix una acumulació de miseria , proporcionada a la acumulació del capital . L’acumulació de riquesa en un pol és al mateix temps, doncs, acumulació de miseria, torments de treball, esclavitud, ignorància, embrutiment i degradació moral en el pol oposat. Amb la disminució constant en el nombre dels magnats capitalistes que usurpen i monopolitzen tots els avantatges d’aquest procés de trastocament, fa augmentar la misèria, l’opresió, els oprimits, la degeneració, l’explotació.

Amb poques paraules podem demostrar el fràcas del capitalisme a nivell mundial:

- Mort: Cada dia la gana mata a més de quaranta mil persones. Cada any moren a les ciutats del món uns deu mil•lions de persones per epidèmies, per la contaminació d’aigües i carència de xarxes de sanejament i aigua corrent. Epidèmies i malalties per les quals existeixen medicaments eficaços però que les seves famílies no van poder comprar. Cada any parts o embaraços inadequadament atesos provoquen la mort de mig mil•lió de dones.

- Pobresa: Mil tres-cents mil•lions de persones viuen en la pobresa. La pobresa és, sobretot, femenina: set de cada deu pobres són dones.

- Gana i desnutrició: Més de dos mil mil•lions de persones padeixen insuficiència de vitamines i minerals en la seva alimentació i les malalties como ceguera i retràs mental que això suposa. Els desnutrits sumen set-cents mil•lions. Sumen 192,5 millones els nens menors de cinc anys que estan desnutrits. Una de cada quatre nenes dels països empobrits padeixen insuficiència de yode, causa principal dels retrassos mentals.

- Carència d’aigua potable: Dos mil mil•lions de persones no tenen accés a aigua potable.

- Carència de vivenda: El Centre de la ONU per a Assentaments Humans calcula que més de mil mil•lions de persones en tot el món ocupen vivendes que no reuneixen les condicions sanitàrias i d’infraestructura mínima.

- Carència d’educació: Hi ha al món 885 mil•lions d’adults analfabets. I 130 mil•lions de nens sense escolaritzar (dos de cada tres són nenes).

- Falta de treball: 820 mil•lions de persones estan censats oficialment com aturats.

Us adoneu que estem parlant d’horribles desgràcies, de terribles misèries, de mort, malaltia, patiment i doloroses carències patides per decenes, per centenars, por milers de mil•lions de persones?.

I ara ens toca a nosaltres. Som rics a les societats anomenades desenvolupades. Per què, doncs, aquesta misèria al nostre voltant? Per què aquest treball penós i destructor de les masses? Per què aquesta inseguretat pel treballador/a envers el demà enmig de les riqueses heretades de l’ahir i malgrat els poderosos mitjans de producció que donarien a tots el benestar a canvi d’algunes hores de treball qüotidià? La crisi que ha viscut el tercer món des de fa segles comencem a patir-la nosaltres. On estar ara la societat del benestar?

- Atur, manca d’habitatges, deslocalització, acomiadaments, sous miserables, explotació...
Aquestes paraules tornen a ser la quotidianitat de les nostres vides i si no fem res per canviar aquesta situació, de què haurà servit la lluita de tants i tants obrers que han mort o han patit per aconseguir el que tenim ara i que perdem cada dia una mica?

Quan d’important és en la ment humana, donar lloc a, la revolució radical. La crisi és una crisi de consciència. Una crisi que ja no pot acceptar les velles normes, els vells patrons, les antigues tradicions. I, considerant el que el món és ara, amb tota la misèria, el conflicte, la brutalitat destructiva, l’agressió, etc, L’ésser humà és encara como era. Encara és brutal, violent, agressiu, cobdiciós, competitiu. I ha construït una societat envers aquestes linies"

El veritable ésser humà, no mana, ni obedeeix: el poder, com una pesta destructora, contamina tot el que toca, i l’obediència, maldició de tot ingeni, virtut, llibertat, veritat, fa esclaus dels homes i les dones, i, de la societat un autòmata mecanitzat."

El benestar per tots no és un somni. És possible, realitzable, després del que han fet els nostres avantpassats per fer fecunda la nostra força de treball.
Si som utopistes, tan utopistes, que portem la nostra utopia fins a creure que la revolució deu i pot garantir a tots: l’habitatge, el vestit i el pa.

Perquè cada dia sigui 1 de maig:

Contra el capital, revolució social!!!

divendres, 3 d’abril del 2009

RODA DE PREMSA 2 d'abril de 2009

L'ajuntament de Molins de Rei aboca als treballadors a la conflictivitat laboral
Som, els representants sindicals dels treballadors i treballadores de l’ajuntament de Molins de Rei, on hi treballen més de 250 persones.

DENUNCIEM:
  • Que portem 14 mesos de negociació per al nou Conveni col·lectiu que regula les condicions de treball.
  • Que estem realitzant un esforç sincer per assolir l’acord.
  • Que els negociadors nomenats per l’alcalde son: el regidor de Règim Interior, 4 directors de servei, elcap de personal i fins al mes de febrer el gerent de la corporació, tot aquest staff directiu i hores d’ara no han presentat cap plataforma de negociació, a la part sindical i han manifestat durant aquest temps que no tenen voluntat negociadora
  • Que la lluita partidista, resultat del pacte de govern, està produint un retrocés en els drets dels treballadors i els principis de la gestió en l’administració local de Molins de Rei.
  • Que els acords i la paraula donada no es respecten.
  • Que el principi de bona fe que ha de reeixir tota actuació, s’ha tergiversat i els actuals dirigents actuen sota el “principi” contrari.
  • Que els treballadors i treballadores patim cada dia, el desgovern, la manca d’objectius, la inoperància,la distribució de les càrregues de treball no existeix.
Quina és la situació actual en la negociació del Conveni Col·lectiu de condicions
laborals dels treballadors /res de l’Ajuntament de Molins de Rei?
  • Al novembre de 2007: constitució Mesa negociadora, inici formal de les negociacions. Abans del inici de la crisi financera, • Les demandes econòmiques dels treballadors es fonamenten en la recuperació del poder adquisitiu (en base al IPC) des dels anys 2000 al 2007 quantificat en un 2%, 37€ bruts mensuals per treballador.
- els negociadors designats per l’alcalde fan una declaració pública :
“ COMPROMÍS DE MANTENIR EL PODER ADQUISITIU DELS TREBALLADORS”.

La paraula donada no es respecta: com es pot mantenir el poder adquisitiu sense preveure cap augment....?.

En el mes de novembre de 2008 ens demanen aparcar les negociacions del capítol econòmic perquè estan treballant el Pressupost municipal per al 2009 i “han de fer càlculs”. Ahir porten a aprovació els Pressupostos i no han tingut en compte la paraula donada.

Portem 14 mesos de negociació per a no aconseguir cap pacte, això contrasta amb la celeritat en arribar a pactar els sous de l’equip de govern. En tan sols un mes, després de la constitució del consistori, va ser suficient per posar-se d’acord en els augments, sense cap mena d’escrúpol més d’un 32%.

A títol informatiu perquè la ciutadania ho sàpiga, des de l’any 2000 al 2008 les partides del Pressupost municipal pel que fa a les despeses de l’equip de govern, dietes i participació en el Ple etc., ha passat de:
- Any 2000: 175.231,64 €
- Any 2008: 553.040,91 €

El que suposa un augment del 68,36% d’augment de sous i dietes dels representants polítics.

Que ara aprovin una rebaixa dels seus sous en un 6% vol dir que en 2 anys els seus sous han pujat un 26%.

Denunciem que la temporalitat, és l’altre assignatura pendent d’aquest govern.

El conjunt de treballadors i treballadores a l’ajuntament està compost per un 50% de temporals en les diverses modalitats de contractació.

La precarietat laboral aboca entre d’altres coses, cap a una indefensió, la qual comporta una acceptació de condicions laborals que no s’ajusten a la legalitat vigent.

Denunciem que la llei de conciliació de la vida laboral i familiar a l’ajuntament de Molins no es promou.

De portes en fora la promou, conferencies xerrades,etc., i de portes en dins la coarta i reprimeix.
No compleix la Llei de la conciliació de la vida laboral i familiar i proposa que els treballadors per
al proper Conveni facin:
-jornades de treball de 44 hores
-jornades diàries de 12 hores
-disponibilitat horària, sense concretar, a designació del cap corresponent.

L’ajuntament vol donar ampliacions de servei en detriment dels drets dels treballadors sense
fer les contractacions necessàries i així que cada vegada es fan més hores extres que sobrepassen
les permeses per la llei i s’utilitzen com una eina per a no cobrir les places vacants.

En cap cas l’equip de govern no observa la possibilitat de creació de llocs de treball en qualsevol
modalitat: mitja jornada, sencera o a temps parcial.

A tall d’exemple, l’any 2008 s’han fet 9.330 hores extres.

La crisi està servint com a excusa per a no tenir una voluntat real de negociació.

L’ actitud política d’aquest ajuntament coarta el dret a la negociació col·lectiva dels treballadors
de l’ajuntament de Molins de Rei.

Senyors polítics de Molins de Rei.

Volem conveni ja!


El Comitè d’Empresa i la Junta de Personal formada per els delegats de les centrals sindicals:

CCOO, UGT, CGT i SFP-CSL