dijous, 18 d’octubre del 2007

Raó del regidor del 21 de setembre de 2007

Bon dia!

Aquesta serà la meva primera raó del regidor i per tot això vull saludar a tots els oients de Radio Molins ja que al menys durant 4 anys compartirem les ones radiofòniques.

Avui volia parlar sobre temes d’ambit local però parlaré d’un tema que considero molt greu. Es tracta de la falta de llibertat d’expressió. Aquest matí un veí de Banyoles declararà a l’Audiencia Nacional, hereva del Tribunal de Orden Publico, acusat de cremar una fotografia dels monarques espanyols en una manifestació a Girona. L’anomenada justícia espanyola pot condemnar-lo a una pena de fins a 2 anys de presó.

La Constitució Espanyola declara al rei com a un irresponsable davant de la justícia i per tant no pot ser jutjat per cap delicte. Estem parlant del mateix rei que va ser nomenat pel General Franco després de trair al seu pare i que va adherir-se a la Transició suposadament democràtica, on la monarquia va conservar tots els seus privilegis. Ens han vengut que el Rei no va col·laborar amb el 23-F i només faltaria que li donessim les gràcies per no posar-se al costat dels colpistes. Estem davant també del tabú informatiu per excelència de l’estat. Ningú parla de com Juan Carlos va matar al seu germà, o quins negocis tenia amb gent com Javier de la Rosa, o que feia quan viatjava a Suïssa sense cap justificació, o perquè fa negoci venent cotxes que li regalen, o perquè li van regalar el carnet de conduir el dia que va cumplir 18 anys i així podriem seguir durant bastanta estona. Tot això ho va plasmar un llibre, Un Rei cop per Cop. El resultat va ser el tancament de l’editorial Ardi Beltza. El cas més recent l’hem tingut amb el Jueves.

D’arguments en contra d’aquest anacronisme històric anomenat monarquia crec que en sobren i per tot això és important mobilitzar-nos per abolir-la.

A Molins de Rei, com en molts altres indrets dels Països Catalans, aquest dissabte a les 7 del vespre davant de l’ajuntament s’ha convocat una concentració sota el lema “Jo també soc antimonàrquic/a” en solidaritat amb el jove encausat i amb el suport de l’Ateneu Mulei, Endavant, la CUP i la resta de l’esquerra independentista de la comarca. Us animo des d’aquí a participar-hi per demostrar un cop més que els catalans no tenim rei ni en volem.

I per acabar, desitjar una bona festa major a tots i totes!

Alex Maymó López, en representació de la CUP de Molins de Rei

Raó del regidor del 15 d'octubre de 2007

Bon dia, en les properes setmanes tindrà lloc el debat polític de les ordenances municipals i dels pressupost municipal, que s’aprovaran en un ple extraordinari del mes de novembre. Es tracta doncs de decidir quan haurem de pagar els molinencs i molinenques a través dels impostos i taxes municipals i en què es gastarà els diners l’ajuntament.

Des de la CUP creiem que el pressupost es tracta del moment més important de l’any ja que és quan es defineixen les prioritats polítiques. I aquestes es defineixen no pas fent discursos retòrics sinó que cal invertir-hi diners. Per desgràcia els ajuntaments tenen un finançament molt limitat per la gran quantitat de serveis que donen a la ciutadania i per això l’estalvi és molt important en aquelles arees que no són prioritaries socialment parlant.

L’equip de govern s’ha apujat el sou dels polítics entre un 34 i un 128%, s’han gastat més de 40.000 € en la creu de terme, es van gastar 18.000 € en un llibre electoralista explicant el període de govern 2003-2007, cada Casa de la Vila costa 6.000 € per veure-hi pura propaganda de l’equip de govern, es reagrupen els crèdits de l’ajuntament per pagar-los a llarg termini sense donar cap motiu clar, es gasten diners en participació ciutadana per decidir com ha de ser una plaça però no en consensuar el Pla Urbanístic de la Rierada, estem pagant a un cap de la Guàrdia Urbana que ningú sap que fa, s’utilitza la Guàrdia Urbana per anar a un dinar de partit, per Festa Major es subcontracten serveis perquè certs tècnics que tothom coneix no volen treballar gaire i podria seguir amb més exemples.

Per tot això, des de la CUP, prenem el repte de treballar en les properes setmanes per presentar un pressupost que demostri que quan diem que es poden augmentar les partides socials ho fem en base a propostes clares i encaminades a millorar l’eficiència econòmica de l’Ajuntament.

I voldria acabar donant les gràcies a tots aquells molinencs i molinenques que es van mobilitzar de manera ràpida el passat divendres 12 d’octubre contra la presència de la bandera espanyola a l’ajuntament de Molins de Rei, per primera vegada en molts anys. La ràpida mobilització popular va fer rectificar la decisió de l’alcalde de penjar una bandera que no representa a una nació, sinó que representa els episodis més tristos de la història del nostre país i dels pobles de la península ibèrica, i que per higiene democràtica cal superar no claudicant davant les provocacions de l’extrema dreta. Bon dia!

Alex Maymó López, en representació de la CUP Molins de Rei

dimecres, 3 d’octubre del 2007

PREG DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) REFERENT ALS PLAFONS PER ENGANXAR CARTELLS

PREG DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) REFERENT ALS PLAFONS PER ENGANXAR CARTELLS

Durant el passat mandat de l’ajuntament de Molins de Rei es van instalar 30 plafons per enganxar cartells destinat a les entitats de la vila, distribuits per tot el terme municipal. Durant el mes de juliol, des de l’Acord Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya varen enviar una carta demanant a les entitats i organitzacions polítiques que només s’utilitzin aquests plafons a l’hora d’enganxar cartells per evitar que s’embrutin les parets.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular veiem positiu l’objectiu de la campanya però creiem que la gran activitat social de la nostra vila i en conseqüència la gran quantitat de cartells que es generen fan del tot insuficient el número actual de plafons.

La distribució per zones es aproximadament la següent:
- La Rierada 1
- Sant Bartomeu 1
- La Granja 4
- La Pau, Bonavista 4
- Les Conserves, L’Angel 4
- El Canal 4
- Riera Bonet 1
- Can Graner 1
- Centre vila 8

Per tot això demanem a l’equip de govern que col·loqui com a mínim 20 plafons més, especialment, en el centre vila, lloc on s’enganxen més cartells, per tal de poder complir amb l’objectiu de donar més epais a les entitats per difondre les seves activitats.

Molins de Rei, a 3 d’octubre de 2007
Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

PREGUNTA DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) SOBRE EL COST DE LA NOVA CREU DE TERME DE LA PLAÇA DE LA CREU

PREGUNTA DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) SOBRE EL COST DE LA NOVA CREU DE TERME DE LA PLAÇA DE LA CREU

El passat diumenge 23 de setembre es va inaugurar oficialment la nova creu de terme de la Plaça de la Creu després de que l’anterior creu d’origen franquista hagués caigut. En el mes de juliol, en la comissió de Sostenibilitat i Territori, vàrem preguntar quina havia estat la despesa total i ens van informar que fins al moment l’import pujava a uns 45.000 euros aproximadament ja que l’obra no estava acabada del tot.

Per tot això, desde la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) volem preguntar:

1- Quin ha estat el cost total de la nova creu de terme?
2- Quins criteris s’han seguit per adjudicar aquesta obra?
3- A quina empresa o empreses s’ha adjudicat aquesta obra?
4- En quines partides o conceptes està distribuit l’import total de l’obra?
5- De quina partida del pressupost municipal s’han obtingut els diners per pagar aquesta obra?

I per acabar, demanem una còpia dels pressupostos i certificacions relatives a l’obra.


Molins de Rei, a 3 d’octubre de 2007
Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Moció del grup municipal de l’AM d’Esquerra Republicana per a la supressió dels articles del Codi Penal relatius als delictes contra la corona

Moció del grup municipal de l’AM d’Esquerra Republicana per a la supressió dels articles del Codi Penal relatius als delictes contra la corona i els ultratges a Espanya

L'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans assenyala que tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i de rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió.

Amb aquesta iniciativa pretenem acostar la legislació espanyola a una democràcia avançada i moderna on la ciutadania tingui assegurat el seu ple dret de la llibertat d'expressió i prenent com exemple altres països de llarga tradició democràtica, com Estats Units d'Amèrica, en el qual el seu dret constitucional considera que la crema i altres actes de sacralització de la bandera nord-americana estan protegits, per considerar-los mostres de llibertat d'expressió. Aquest exemple hauria d'imitar-se en l'Estat Espanyol, ja que la tipificació com delictes de la crema de banderes o la sacralització de la imatge del rei i de la seva família, que porta a acusar de delictes contra la corona a aquells que fent ús de la llibertat d'expressió fan tires còmiques sobre la imatge de l'hereu de la corona com va passar aquest estiu amb la portada de la revista ‘El Jueves' o cremen la imatge del rei, com fa uns dies va passar a Girona arran de la visita del Monarca Espanyol.

Creiem que tot això no hauria de figurar en el dret penal. La supressió d’aquests articles del Codi Penal són una mesura d'absoluta radicalitat democràtica perquè la llibertat d'expressió és el dret fonamental de tota persona a expressar idees lliurement, i per tant sense censura, ja que haurien de ser considerades com mostres de la llibertat d'expressió contemplada com dret fonamental en la pròpia Constitució Espanyola.

Per tot això el grup municipal de l’AM d’ERC presenta la següent:

MOCIO

1. Instar al Congrés dels Diputats de Madrid a modificar el redactat actual del Codi Penal derogant els articles 490.3 i 491 relatius als delictes contra la corona i l'article 543, que fa referència als delictes d'ultratge a Espanya.

2. Fer arribar aquest acord als grups parlametaris del Congrés dels Diputats de Madrid.


Víctor Puntas i Alvarado
Cap del grup municipal d’Esquerra Republicana

MOCIO DE L’AM D’ESQUERRA REPUBLICANA “LA NACIO CATALANA DIU PROU VOLEM TOTS ELS PAPERS”

MOCIO DE L’AM D’ESQUERRA REPUBLICANA “LA NACIO CATALANA DIU PROU VOLEM TOTS ELS PAPERS”

A la Comissió de la Dignitat se li ha acabat la paciència. Les afirmacions del ministre de Cultura, César Antonio Molina, tant al Congrés de Diputats a finals d'agost com a la premsa el mes de setembre, han acabat de convèncer la Comissió que l'esperat canvi de ritme que s'albirava amb el nou titular respecte al retorn no es produirà. Tant pel que ha dit el ministre com pel que sabem de fonts ministerials, el retorn dels papers no és ni serà una prioritat, doncs el ministeri treballa amb la hipòtesi de completar el procés un cop es pugui inaugurar el nou edifici de l'Archivo salmantí, cosa que presenta un petit problema: "Ni tan sols han comprat l'edifici!.
La Comissió considera que l'aturada del retorn complet és "totalment inacceptable" per diverses raons: perquè suposa incomplir una llei, perquè representa una "manca de sensibilitat democràtica" cap a les víctimes de l'espoliació i les seves famílies, i perquè comporta una "manca de lleialtat" cap al govern català, amb el qual, segons la llei, s'havia d'acordar el trasllat de mutu acord.
És greu i decebedor que ara el ministre digui que això s'ha de fer a poc a poc per no reobrir ferides, quan del que es tracta és de tancar ferides d'una vegada. Ja no és un problema de dretes ni esquerres, ni tan sols una qüestió nacional, es tracta només de fer complir la llei.
L'inventari de la documentació que afecta entitats, partits polítics, sindicats i particulars ja va ser entregat per la Generalitat al ministeri fa un any: "No s'hi val a dir que falta classificar o mirar-ho bé, la feina tècnica està feta". La Comissió, que no ha rebut fins ara cap resposta a les cartes adreçades al ministre, denuncia a més que falten 7 lligalls de la Generalitat que van ser retinguts durant la primera remesa. l'Audiència Nacional va dir que s'havien d'incloure, "i ni tan sols això ha fet el ministeri".
La Comissió organitza un acte el 21 d'octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona, començarà a les cinc de la tarda, comptarà amb actuacions de Raimon, Maria del Mar Bonet, Pep Sala i La Banda del Surdo. El conduirà Antoni Bassas i Josep M. Terricabras llegirà el manifest. Durarà unes dues hores. El preu de l'entrada és de 4 euros.

Atès que l’objectiu bàsic del retorn dels documents catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca és restituir-los a les persones, partits sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939.

El grup municipal de l’AM d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Molins de Rei proposa la següent

MOCIÓ

- Adherir-se al manifest “La nació catalana diu prou, volem tots els paper” que denúncia l’incompliment de la llei del retorn dels papers fet per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per l’espoli.

- Demanar al Ministre de Cultura César Antonio Molina Sánchez que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés d’identificació dels documents i objectes catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes.

- Que un cop corroborada la identificació, la Comissió Mixta Ministeri de Cultura -Generalitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei, retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris.

- Adherir-se a l’acte convocat per la comissió de la dignitat pel dia 21 d’octubre al Palau Sant Jordi amb el títol “La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers”.

- Comunicar aquesta moció al Ministre de Cultura, el Conseller de Cultura de la Generalitat i la Comissió de la Dignitat.

Victor Puntas i Alvarado
Cap d’Esquerra Republicana-Acord Municipal

Moció de suport al projecte “Catalunya i voltants amb bicicleta”

Moció de suport al projecte “Catalunya i voltants amb bicicleta”

El Sr. Jordi del Egido Torres ens presenta el projecte de cicloturisme anomenat “Catalunya i voltants amb bicicleta”, presentat davant la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, el qual pretén fomentar l’esport del ciclisme des d’una perspectiva turística i cultural, i hi demana el suport municipal des de la perspectiva territorial que es veu beneficiat, a nivell esportiu, turístic i medioambiental.

Es tracta d’un campionat de cicloturisme amb rutes, posant un “carnet de ruta” per segellar als municipis establerts com a control (com es fa al Camí de Santiago) per rebre després un diploma acreditatiu amb les dades personals, quilometratge, temps emprat, perfil topogràfic, etc. La presentació al públic seria la d’un llibre en plan turístic, amb fotos a color dels atractius i un mapa per a cada ruta marcant l’itinerari a seguir, on destacarien els sectors monumental, gastronòmic, parcs naturals i zones de PEIN, zones agrícoles i ramaderes, etc. i que es distribuiria en oficines de turisme, biblioteques, centres d’ensenyament, etc. La prova que és un sector en auge a la societat actual és la gran acollida del servei de lloguer de bicicletes a ciutats com Barcelona (Bicing) o Terrassa (Ambicia’t), com a mitjà alternatiu a nivell urbà, i remarcar que seria una gran eina de consulta pels ciclistes que s’entrenen amb vistes a curses juvenils, amateurs i professionals. Cal destacar la promoció que suposaria pel municipi, en enfocar-se des de diversos àmbits i suposaria apropar als ciclistes els costums, festes populars, el patrimoni, la cuina típica, etc. Un carnet de ruta per segellar als establiments també suposa una gran promoció comercial. També suposaria la promoció d’espais d’interès natural de la vila com la serra de Collserola.

Atès que l’objecte és fomentar l’esport de la bicicleta, tot respectant el medi ambient i remarcant la promoció del parc Natural de Collserola i dels barris de muntanya situats en el parc.

Atès que serà una atractiva eina d’interès per fomentar el nostre patrimoni, cunia típica, festes populars, tals com el Museu Municipal, el Castell Ciuró, la Fira de la Candelera, etc.

Atès que es pretèn promocionar el comerç local, mitjançant un carnet de ruta per segellar als establiments, fet que facilitarà la potencialitat comercial dels cicloturistes.

Per tot l’exposat anteriorment, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa l’adopció dels següents acords:

1- DONAR SUPORT al projecte “Catalunya i voltants en bicicleta” presentat pel sr. Jordi del Egido Torres, pel seu caire esportiu, cultural i medioambiental, així com demanar al Consell Comarcal del Baix Llobregat, a la Diputació de Barcelona, a la Secretaria General de l’Esport i a les Direccions Generals de Comerç i de Medi Natural de la Generalitat que també hi donin suport amb l’objectiu d’iniciar un procés on hi participi l’administració i les entitats del món de la bicicleta per tal de consensuar aquest projecte i portar-lo a terme.

2- TREBALLAR CONJUNTAMENT amb les altres administracions dels Països Catalans i de l’estat espanyol per tal d’ampliar aquest projecte més enlla del Principat de Catalunya.

3- COMUNICAR aquest acord al Sr. Jordi del Egido Torres, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, a la Diputació de Barcelona, a la Secretaria General de l’Esport i a les Direccions Generals de Comerç i de Medi Natural de la Generalitat, al Club Ciclista de Molins de Rei i al Club Ciclista One to One.

A Molins de Rei, a 3 d’octubre de 2007

Moció de reconeixement i d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs

Moció de reconeixement i d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs

El passat mes d’agost la societat catalana va perdre un dels referents polítics més importants de les últimes dècades, en Lluís Maria Xirinacs.

Lluís Maria Xirinacs, ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, era conegut per la seva defensa de la pau i dels drets del país. Nat a Barcelona el 1932, s'ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va refusar els diners que l'estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt d'impacte. Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75). Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l'amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona. El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. No va deixar la lluita, tanmateix, però sí el sacerdoci, l'any 1990. El 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país.

Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l'Audiència nacional espanyola per un delicte d'enaltiment del terrorisme arran d’un discurs al Fossar de les Moreres l’11 de setembre de 2002. El 2005 va ser detingut quan va acudir a renovar-se el carnet d'identitat i ingressat a presó, de primer a la Model, unida per a sempre a la seva figura com a captaire de la pau en l'època de la lluita per l'amnistia dels presos franquistes, i després a Can Brians. Una ràpida i intensa mobilització ciutadana, amb la intervenció també de diversos partits polítics, va fer que tot just passara unes hores a presó.

Xirinacs, que tenia setanta-cinc anys, havia esdevingut el símbol de la lluita per l'amnistia a final del franquisme, havia practicat sempre la resistència no violenta i s'havia manifestat a favor de la independència. Havia estat empresonat dues vegades durant el franquisme i el 2005 per ordre de l'Audiencia Nacional.

Per tot l’exposat, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa l’adopció dels següents acords:

1- Dedicar un carrer de la vila a Lluís Maria Xirinacs on hi consti una placa de record a la seva persona i a la seva lluita.
2- Que l’Ajuntament de Molins de Rei doni suport als actes d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs que s’organitzin des de la societat civil molinenca.
3- Traslladar aquest acord a la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs i als mitjans de comunicació a través d’una nota de premsa.


A Molins de Rei, a 3 d’octubre de 2007


MOCIÓ APROVADA AMB:
- 14 vots favorables corresponents a Iniciativa i Esquerra (7), ERC-AM (3), CiU (3) i la CUP (1)
- 6 abstencions corresponents al PSC-PSOE (6)
- 1 vot negatiu corresponent al PPC (1)

Moció per una Catalunya Lliure de Transgènics

MOCIÓ MUNICIPAL PER UNA CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS

Atès que som coneixedors dels riscos que per a la biodiversitat i per a la salut suposen l’alliberament dels Organismes Modificats Genèticament (OMG) al Medi, conscients dels efectes irreversibles i imprevisibles que la contaminació genètica pot produir en els ecosistemes, en defensa de l’aplicació del principi de precaució i de respecte medi ambiental.

Atès que els darrers mesos s’han publicitat diversos estudis de laboratori que alarmen de la toxicitat d’algunes varietats transgèniques .

Atès que en els darrers mesos s’han donat a Catalunya diversos casos de contaminació que impedeixen el dret dels agricultors a practicar una pagesia lliure de transgènics i que qüestionen el dret dels consumidors a escollir una alimentació ecològica i sense OMG s .

Atès que els agricultors han de vetllar per la bona alimentació dels consumidors, essent conscients del producte que sembren, i que han de gaudir d’una autonomia i d’uns recursos econòmics per a poder viure dignament.

Atès els reduïts i demostradament ineficaços sistemes de control, seguiment i avaluació per part de les diferents administracions competents, al respecte de l’alliberament al medi d’ OMG s.

Atès que la legislació espanyola en matèria de Trangènics en la llei 9/2003 per la que s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d’ OMG, que transposa entre d’altres normes, la Directiva comunitaria 2001/18/CE, no ha definit Zones Lliures de Transgènics (ZLT) com un instrument possible a l’hora de garantir sistemes productius sense transgènics, ni llibertat d’elecció de consumidors i productors de les regions.

Atès que en la Unió Europea són ja nombroses les localitats, regions i Estats que s’han manifestat en contra dels cultius experimentals i comercials d’ OMG en el seu territori. Al 2006, 78 regions, 86 provincies i 3.400 muncipis ja s’havien declarat lliures de transgènics. Municipis com ara Palencia o Valls. Províncies com Menorca. Regions com la Toscana italiana o Euskadi. I, fins i tot països com Grècia, aposten per un model de petita agricultura sostenible i de qualitat i per la seguretat alimentària.
Atès que Catalunya està entre les regions capdavanteres en nombre de cultius transgènics. I entenent l’erosió que aquests cultius han produït i produiran en el seu patrimoni genètic i cultural, que afecta també a les especies animals.

Atès que, en l’actualitat, gairebé cap pagès ecològic s’atreveix a cultivar panís (blat de moro) ja que és pràcticament impossible evitar la contaminació transgènica.

Atès que, en aquests moments, l’Estat Espanyol és un dels pocs països de la UE que tolera el cultiu de transgènics a escala comercials. I que, per tant, s’expandirà i es generalitzarà el cultiu de transgènics a Catalunya i a l’Estat Espanyol si no es prenen les oportunes mesures de prevenció i adequades a la gravetat dels fets, per part de les autoritats locals, autonòmiques i estatals en el seu àmbit de competències.

Atès que, cap autoritat científica pot invocar a conèixer els efectes dels OMG sobre el medi ambient i la salut dels consumidors a mitjà i llarg termini.

Atès que el nou reglament de producció ecològica de la UE, en el punt relatiu als aliments i pinsos modificats genèticament i el seu etiquetatge, contempla greus excepcions. Els aliments o pinsos que continguin una proporció transgènica menor de 0,9, no caldrà que s’etiquetin com a tals i per tant passaran a considerar-se legalment com a ecològics. A més, s’estableix un període de transició en el qual es tolera la presencia d’ OMG no autoritzats per la UE per sota d’un 0,5% els quals tampoc requereixen etiquetatge. A més, els productes procedents d’animals que han estat alimentats amb OGM tampoc s’etiquetaran. Mesures insegures i que no garanteixen al consumidor l’elecció de productes lliures d’ OMG.

Atès que la coexistència entre conreus transgènics i conreus convencionals i ecològics no és viable, ni real. No s’han trobat barreres efectives pel seu confinament i per evitar la dispersió i transmissió per pol·linització i que, per tant, els cultius a l’aire lliure d’ OMGs són capaços de contaminar les espècies vegetals naturals i fan impossible mantenir llavors lliures de transgènics. Són varis els casos de contaminació transgènica de camps ecològics i de llavors i especies autòctones que a causa de la seva contaminació s’han perdut. Representa doncs un risc de contaminació irreversible pels cultius i pel medi ambient. És deure de l’administració vetllar per la salut pública i evitar l’agressió que els OMG duen a terme sobre el medi.

Atès que la utilització de llavors tradicionals i varietats locals conservades per agricultors i que estan recuperant diferents entitats o associacions de Catalunya, entre ells el banc de llavors d’Esporus, del Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada de l’associació L’Era, constitueix unes reserves genètiques naturals amenaçades. Es constata, amb el cas de la recent contaminació del blat de moro del queixal, especie autoctona i que ara queda pràcticament desapareguda.

Atès que la propietat intel·lectual de les llavors modificades genèticament pertany a les empreses multinacionals, que les tenen patentades i, en l’actualitat, obliguen als pagesos a comprar-les any darrera any, arribant a litigis entre multinacionals i pagesos, prohibint la ressembra de dites llavors i destruint la sobirania dels pagesos i les comunitats sobre la producció d’aliments i les llavors.

Per tot l’exposat anteriorment, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa l’adopció dels següents acords:


1) Declara la voluntat de que el seu terme municipal sigui lliure de transgènics. L´Ajuntament farà tot el possible per assolir aquest objectiu mitjançant campanyes de sensibilització i a través de totes les eines de que disposi.

2) Es compromet a promoure en els menjadors escolars del municipi una dieta lliure d’aliments modificats genèticament i provinents de l’agricultura ecològica.

3) S’oposa a l’acceptació de nivells de contaminació inevitable de transgènics, així com a l’etiquetatge dels productes agroalimentaris que no informin de la presència d’ OMG en qualsevol quantitat, no tan sols superior al 0,9%.

4) Demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que iniciï els tràmits normatius necessaris per aconseguir que Catalunya es declari lliure de transgènics, en defensa de l’alimentació pròpia, de la petita agricultura tradicional i d’acord amb la normativa europea que ho permet.

5) Sol·licita a la Generalitat i al Estat Espanyol la retirada de la legislació que permet que siguin patentades i privatitzades les plantes i animals, mantinguts i millorats històricament per les pràctiques pageses.

6) Sol·licita a la Generalitat que l’agroecologia i l’agricultura ecològica siguin declarades com a pràctiques d’interès públic i se’n prioritzi el seu desenvolupament.

7) Sol·licita a la Generalitat l’aturada de la investigació pública en cultius transgènics a camp obert, i el recolzament de la investigació agroecològica.

8) Es solidaritza amb el pagès balaguerí, Josep Pàmies, condemnat a una indemnització de 22.000 € per una acció protesta contra els cultius transgènics. Demana l’absolució dels càrrecs que se li imputen en la línia del recurs interposat per la defensa. Demana que es desestimin els recursos interposats per la fiscal i l’acusació particular en la que es demana pena de presó i fins a 50.000 euros.

9) Es compromet a fer arribar per correu certificat aquesta resolució al Conseller d’Agricultura, Acció Rural i Alimentació, al Conseller de Medi Ambient i al jutge competent del cas, a l’Audiència Provincial de LLeida


A Molins de Rei, a 3 d’octubre de 2007

MOCIÓ APROVADA AMB:
- 14 vots favorables corresponents a Iniciativa i Esquerra (7), ERC-AM (3), CiU (3) i la CUP (1)
- 6 abstencions corresponents al PSC-PSOE (6)
El regidor del PPC ha abandonat la sala de plens abans de la moció.

Moció de solidaritat amb els encausats per cremar fotografies del rei

Moció de solidaritat amb els encausats per la crema de fotografies del rei

Davant dels fets ocorreguts els últims dies a diferents concentracions d’arreu dels Països Catalans i molt especialment a les de Girona i Molins de Rei volem exposar:

Que la decisió de la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola d'iniciar investigacions per la crema de fotografia dels Reis d'Espanya a Girona i Molins de Rei atempta contra la llibertat d'expressió, de manifestació i d'opinió.

Que les mostres de suport rebudes durant els darrers dies i la indignació que ha generat aquests casos al nostre país reclama de les institucions un posicionament clar i ferm per la llibertat i contra la intransigència de determinats cercles mediàtics, jurídics i polítics d'extrema dreta a l'Estat espanyol.

Que ens preocupa el funcionament de la legislació vigent que vehicula un articulat arcaic directament a un encausament penal. I, que pot afavorir accions desproporcionades com el desplegament policial efectuat pel Departament d’Interior el propassat 15 de setembre a Girona en la manifestació de suport als possibles encausats.

Que divereses persones podrien ser processades per motius ideològics per un tribunal d'excepció, l'Audiència Nacional espanyola, hereva directa del TOP franquista.
Per tot això, es proposa al Ple de l'Ajuntament de Molins de Rei l'adopció dels següents ACORDS:

1- Posicionar-nos públicament a favor dels valors democràtics que té un dels seus màxims exponents en la llibertat d’expressió i en l’actuació dels cossos de seguretat autonòmics com a agents defensors de l’ordre i la seguretat ciutadana i per tant, posicionar-nos a favor de l’absolució dels encausats.

2- Expressem la nostra preocupació per l’actual legislació que subordina les accions dels cossos de seguretat a posicionaments allunyats de l’ordre judicial, que deriven directament a la via penal, i són poc respectuosos amb les llibertats individuals sovint referenciades en un articulat arcaic (art. 490.3, 491 i 543).

3- Fer arribar aquesta moció a l'Audiència Nacional i als Departaments d'Interior i de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Molins de Rei, a 3 d’octubre de 2007

MOCIÓ APROVADA AMB:
- 14 vots favorables corresponents a Iniciativa i Esquerra (7), ERC-AM (3), CiU (3) i la CUP (1)
- 6 abstencions corresponents al PSC-PSOE (6)
El regidor del PP ha abandonat la sala de plens abans de la moció.